released January 13, 2023

Fets objectius com l'augment de la temperatura als oceans, l'acumulació de contaminació a l'atmosfera, la desforestació, la utilització desmesurada de productes químics i l'excessiva acumulació de residus estan produint un escalfament del planeta.
És evident que, amb una simple ullada als pols, les zones desèrtiques, el nivell de rius i oceans o els boscos, no hi ha argument possible que contradiga les afirmacions anteriors.
Un cop dit això, és important revisar l'escala moral i ètica que mou les accions de les persones. Especialment de les que vivim a l'àmbit d'una societat mitjanament desenvolupada.
Tot i que cada persona és un món, intentant sintetitzar, podríem destacar que la immensa majoria prioritza aspectes com ara la salut, els diners, el benestar personal i familiar… la problemàtica del canvi climàtic, sent també un aspecte prioritari, sembla que s'entenga amb una immediatesa més relaxada.

Hi ha una cosa que és inqüestionable, si destruïm el planeta fins al punt que no siga possible la vida, serà innecessari valorar aspectes com ara xalar de bona salut.
Per què estan pervertides les nostres valoracions? Des del meu punt de vista, això és degut a les estratègies ocultes dels mastodonts econòmics que de manera subliminar inculquen uns valors que són compatibles amb els seus interessos despietats. En el fons, el progrés i el benestar són els mitjans que justifiquen els seus fins. No hi ha escrúpols, es tracta de morir consumint. Però hi ha alguna cosa que sembla que no tinguen present, ells també moriran.

Doncs bé, utilitzen la força de l'educació i dels mitjans de comunicació. Bastions que, un cop controlats, els atorguen un poder herculi. Els sistemes educatius semblen preocupats per la situació, però, per desgràcia, les lleis educatives no les confeccionen els docents que són al peu del canó. Al final, malgrat la tasca compromesa i sincera del professorat, tot el que es pot aconseguir en l'àmbit educatiu, després, el mateix sistema capitalista l'anul·la, portant-nos al seu terreny.

La indústria durant molts anys ha anteposat els seus interessos crematístics davant d'aspectes com la contaminació. I quan han pres mesures, no han solucionat el problema. Avui s'obliga moltes fàbriques a posar remei als efectes de la contaminació que generen. Però si no ho fan, cap problema, la solució és pagar sancions. Les abonen i continuen embrutant el planeta.

Quina qualitat ètica i moral circula per les venes de les persones que actuen així? Els trets que els defineixen, utilitzant termes suaus, són propis de persones empatxades d'egoisme, insolidaris i fins i tot de botxins. Individus que, embriagats de cobdícia, només viuen a la bombolla.
I el més trist és que encara avui segueixen fent servir el seu immens poder per avortar qualsevol moviment cívic o polític que vaja en direcció contrària a la seua manera de procedir.
Ells són una selecta minoria encimbellada en un pedestal de poder i sembla que, malgrat l'augment de la temperatura al planeta, l'augment del nivell del mar, de les tempestes intenses, de les onades de calor més contundents, huracans més perillosos … No estan disposats a fer gaires concessions.

Davant la gravetat de la situació, ara pretenen vendre una imatge de preocupació. Reunions al més alt nivell per cercar solucions. Però totes passen pel tamís. Aquell que els permeta mantenir el control.
Reitere, hi ha una realitat inqüestionable: si la vida al planeta es fa impossible, no podran continuar gaudint de les seues prebendes. Volen un futur a mida. El futur. Si el negoci ja no és al plàstic, caldrà posar preu al Sol, a l'aigua, a l'aire… a l’electricitat.
Si seguim ballant al ritme que ells marquen, per convenciment, deixadesa o por, estarem validant les seues accions. Si, per contra, entrem en la dinàmica del compromís per salvar el planeta i els plantem cara, potser comencem a forjar un futur on siga factible l'anhelat desig dels que estem a l'altra banda. Sembla que les noves generacions ho tenen molt clar. El temps s'acaba i necessitem més que mai cridar ben fort: un altre món és possible!

Artur Àlvarez

Artur Àlvarez: Producció, arranjaments, instrumentació, programació, gravació, mescla, masterització i disseny gràfic.