1. |
||||
|
Albires mots al vent,
llavors de pensament,
i et creus que la poesia
neteja el fum del cel
però mai sabres més que una pedra
surant en el temps.
Travesses els silencis
amb llavis sargits de fel
i balles amb les albes
amb l’ànima de ciment
però mai sabres més que una pedra
surant en el temps.
Transites la pell del bosc
amb l’alé de l’hivern
I afones els peus de la por
en un clot de fang intens
però mai sabres més que una pedra
surant en el temps.
Com l’alé d'un somni errant
despulles l’eternitat,
vius misteris bressolant
les branques d’un pi gegant,
però mai sabres més que una pedra
surant en el passat.
I a les parets del cor
la tristesa és un pegot,
un incendi al pensament
un entresolat sense esglaons,
però mai sabres més que una pedra
al llindar de la foscor.
Albires mots al vent,
llavors de pensament,
i et creus que la poesia
neteja el fum del cel
però mai sabres més que una pedra
surant en les aigües del temps.
|
||||
2. |
Després del fum
04:01
|
|||
|
S'enfonsa el món,
es trenca el cel,
els enderrocs són pegots
de fel i gel.
Mabre d’un temps
Vertiginós.
Temps de naufragis
i de foscor.
Després del fum
la teua llum,
després del fum
la teua pell,
després del fum
llavis de mel
i un nus d’estels
ofrenant el sentiment.
Voltors de fang
menjant-se anhels,
camins d’esperança
sense esquelet.
Platges de cendra,
coïssors d’argent,
llindar d’albes
verinoses i silents.
Després del fum
la teua llum,
després del fum
la teua pell,
després del fum
llavis de mel
i un nus d’estels
ofrenant el sentiment.
|
||||
3. |
Dic pàtria i dic mar
03:46
|
|||
|
Curull d’intimitat
encete un feix de blaus
embastat amb bells lligams
d’escumosos voravius.
Impàvids solcs de llum,
festival d’ones i remors,
dic pàtria i dic mar,
quadern dels meus records.
A cop d’un vell timó
miratges fugissers,
gavines de corall vermell
acaronant el vent.
Sentir illes als ulls,
mossegar carn d’horitzó,
dic pàtria i dic mar,
quadern dels meus records.
Salnitre i suau oreig,
sanglots de mariner
dic pàtria i dic mar,
cant de somnis plaents.
Curull d’intimitat
encete un feix de blaus
embastat amb bells lligams
d’escumosos voravius.
|
||||
4. |
Pell de tardor
04:17
|
|||
|
Les fulles cauen
i es fonen amb el sofre del temps,
intente acostar-me
al capvespre que m’acull.
Incruste els ulls
en la caducitat del moment
i desgaste interrogants
entre ocres i grocs.
La imatge mòbil de l’eternitat
transita els viaranys de la nostàlgia
i el meu cos és un fullam
amb pell de tardor.
I arribe fins ací
arrossegant la roda del temps
amb pell de tardor
i un cor farcit de cendra.
Es va perdre l'estiu
i ara la tardor és una soledat
on desfullar els pètals
de la darrera flor.
I escric en el quadern
on faig recull de famèlics mots
d'una nova tardor que cisella
en el relleu de l'existència.
La imatge mòbil de l’eternitat
transita els viaranys de la nostàlgia
i el meu cos és un fullam
amb pell de tardor.
I arribe fins ací
arrossegant la roda del temps
amb pell de tardor
i un cor farcit de cendra.
|
||||
5. |
A l'ombra de la morera
03:30
|
|||
|
Pot ser que no sàpies triar camins
per on fugir de la rutina
però jo tinc un lloc
on perdre’m, és l’ombra
de la morera.
Pots descobrir l'eixida dels laberints
pots desxifrar enigmes i misteris
però, tal vegada, voldràs gaudir
a l’ombra de la morera.
Et parlaran de llocs més exòtics i llunyans,
fins i tot pensaràs girar cua de les teues dèries
però no desitjaràs
fugir del plaer de l’ombra
de la morera.
Estàs cansat
de fugir a cap lloc,
fins i tot penses
que la història es repeteix
però oblida les misèries
recolzat a l'ombra
de la morera.
Fent migdiada
imagines fantasies,
o apaivagues les coïssors de la vida
segur que no canvies per res
l'ombra de la morera.
|
||||
6. |
Quan et somriu l'alba
03:26
|
|||
|
La veu cavil·lada de la nit
És un calaix farcit d’anhel
Un cant de somnis
Llançats al vent,
Diamant polit.
Un feix de llum.
L’alba somriu.
Sucrós beuratge, a cel obert
Clarejar plàcid, sense turments
Sense vertígens
Joiós concert.
Diamant polit,
Un feix de llum.
L’alba somriu.
Acaronant l’estat sublim,
Un plàcid riu de plenitud,
Daurats reflexos, preciós vestit
Perdre precioses, flors del matí.
Diamant polit,
Un feix de llum.
L’alba somriu.
Violins d’escuma, vessant remors
Esclat d'ones, front l’horitzó.
Destil·len goig en el meu cor
Ardent ferment, deixant llavor
Diamant polit,
Un feix de llum.
L’alba somriu.
|
||||
7. |
Sobreviure
04:05
|
|||
|
Sembla que les paraules
hagen nascut per a morir.
Sembla que l’esperança
siga una joia a protegir.
Sembla que la utopia
S’enfonsa dins del pensament.
Llavors, per sobreviure,
digueu-me on trobar
Un tast l’aire lliure
per surar.
Sembla que la violència
siga un imparable huracà.
Sembla que l’egoisme
siga la pell d’un pi corcat.
Sembla que el conformisme
Siga l’estafa d’aquest segrest.
Llavors, per sobreviure,
digueu-me on trobar
Un tast l’aire lliure
per surar.
Voldria que les albes
no foren rius assedegats.
Voldria despenjar-me
de la rutina angoixant.
Voldria escampar les boires,
Coïssor de l’ànima i desconhorts.
Llavors, per sobreviure
digueu-me on trobar
Un tast l’aire lliure
per surar.
Voldria no sentir
les urpades de la por.
Voldria deslliurar-me
De tenebres i foscors.
Voldria un llit de núvols,
ser més alt que l’horitzó.
Llavors, per sobreviure,
digueu-me on trobar
Un tast l’aire lliure
per surar.
|
||||
8. |
Batre les ales
03:33
|
|||
|
Estic entre el calfred i un baf de gel
El plom a les parpelles, acer a la pell.
He venut la memòria al pas del temps
I tot resta un paisatge depriment.
Però ara, només vull la força d’un alé novell
Per a batre les ales i acaronar el vent.
Com el fum que s’envola i es perd
Així és el pas del temps
Un calendari inapel·lable i silent
Amb una gola ampla i de ciment.
Però ara, només vull la força d’un alé novell
Per a batre les ales i acaronar el vent.
He begut la frescor del baf matiner,
He conegut el foc del sol de ponent,
He cremat la coïssor del patiment
He ofegat el desfici i els grums de turment.
Però ara, només vull la força d’un alé novell
Per a batre les ales i acaronar el vent.
Estic entre el calfred i un baf de gel
El plom a les parpelles, cristalls als pèls.
He venut la memòria al pas del temps
I tot resta un paisatge depriment.
Però ara, només vull la força d’un alé novell
Per a batre les ales i acaronar el vent.
|
||||
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
If you like A L'OMBRA DE LA MORERA (2023), you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
