We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

POLICROMIA D'UN AD​É​U (2020)

by Artur Àlvarez

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
VELES I BLUES (Artur Àlvarez) Sota el cel blau, llepant la flama vertical, trencant l’esglai d’aquest mon mig desfilat. Veles i blues, somnis volguts. Mastegant fort aquest poema estripat, espantant pors, imaginant nous horitzons. Veles i blues, somnis volguts. És el moment d’un nou aroma per al món. Cal despullar, el cos corcat del vedell d’or. Veles i blues, somnis volguts. Germinarem un pont de solidaritat. Destil·larem, les aigües brutes d’aquest mar. Veles i blues, somnis volguts. El vent del sud remourà fum i trencarà els cors de graç. a la recerca d'un destí eixe nou temps que ha d'arribar. Veles i blues, somnis volguts.
2.
BLAU (Artur Àlvarez) Blau és el camí. Blau, el meu destí. Blau, el cel del meu desert. Blau el somni, el plaer. Blau és el fons del meu anhel. Blau, el reflex d’un mirall. Blau el paisatge, l’horitzó. Blau, el retall del meu espai. Blau , el passat dels meus laments. Blau el present, blau el futur. Blau, nou mil·lenni. Blau l’infinit. Blau és la nit. Blau és el vent. Blau , les paraules que omplin de llum el meu quadern. Blau és el cau del subconscient. Blau és la font d’inspiració. Blau, l’oli del meu llenç. També blaus són els pinzells. Blau , el passat dels meus laments. Blau el present, blau el futur. Blau, nou mil·lenni. Blau l’infinit.
3.
VERSOS D’AMOR A BERLÍN (Artur Àlvarez) Passejàvem el nostre amor per la Porta de Brandeburg mentre el fred de la tardor ens saludava. I un aroma a modernitat i a memòria ocupava l’espai dels nostres ulls. Vam anar a la recerca de caliu al barri medieval de Sant Nicolau, estrenyent els nostres cossos, sota el paraigües, vessant enamorament per tot arreu. I en aquell pub, a Nicolaiviertel, entre cervesa i un cafè tallat, vaig escriure l’esborrany d’aquest poema, versos d’amor a Berlín, al teu costat. Ens estimàvem amb plàcid somriure, els nostres llavis es buscaven per moments, mentre, al parc, Marx i Hegel ens miraven i la pluja ens esguitava intensament. I en aquell pub, a Nicolaiviertel, entre cervesa i un cafè tallat, vaig escriure l’esborrany d’aquest poema, versos d’amor a Berlín, al teu costat. En East Side Gallery vam recórrer el mur, envoltats de tendresa i art urbà i els teus ulls brillaven com a diamants, assaborint, a glops, la felicitat. I en aquell pub, a Nicolaiviertel, entre cervesa i un cafè tallat, vaig escriure l’esborrany d’aquest poema, versos d’amor a Berlín, al teu costat.
4.
LA TARDOR ALS PORTS (Artur Àlvarez) Per tot arreu ,ressonen els adéus. Trista paraula a la porta del fred. Darrere resta l´estiu agonitzant, del somni s´alcen tots els deus dels vents. ...de la tardor, és el temps. ...de la tardor, és el temps. A la cadira, amb melangia i pensatiu, veuràs la pluja ,darrere la finestra. Recordaràs les nits de lluna plena i dependràs a estimar la primavera. La caducitat es tornarà fulla seca. Pareix que el cel t´envolta fortament. Els vius colors cauran en malaltia. La nit s´allarga, s´allarga lentament. ...de la tardor, és el temps. ...de la tardor, és el temps. De colp el fred et tocarà a la porta. La roda gira! pressentit començament, que d´any darrere any, ens dona la Natura. Lliçó apresa, segur, forçosament. ...de la tardor, és el temps. ...de la tardor, és el temps.
5.
IMATGE D'UNA NIT (Artur Àlvarez) Cavalcaré tota la nit pel territori de la metròpoli disfressada de clamor, agafant la condició, impertorbable, de nostàlgic noctàmbul i somniador. Navegaré pels indrets on la gent deixa torturar la paraula amb el perfum de l´aroma de la hipocresia. !Crueltat de humanitat feta costum¡. Deixaré torturar els meus sentits amb musiques toves i distorsionats, que no tenen res a veure amb el silenci que reclama una perduda serenor. Travessaré el límit del be i el mal oblidant per uns moments la incomprensió que tortura calamitosament l´existència. !Insomni útil per a l´evasió¡. I quan el primer raig de sol done l´alarma del nou dia apuntant per l´horitzó, cavalcaré, navegaré, deixaré córrer la imatge d´una nit més al meu record.
6.
MANTRA 04:16
7.
8.
IDIL·LI (Carles Salvador) Quin pensament de fulla tendra quan et vaig prendre la mà! I vas hissar les veles del somrís. Jo vaig agombolar les ànsies del vent i el Paradís vingué a nosaltres sobre les onades del respir. Quina blavor de vida dins la salabror del bes! Si es ponia el sol naixia la lluna. La mà dins la mà i una fortor de geranis entorn vestida de paraules suaus... Potser hi havia un rossinyol, també. També, No sabríem dir-ho perquè a les veles del somrís es trencava tota cançó amorosa, forana. Amb nosaltres: la tendror de la fulla i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis... I no altre, sino tu i jo. I no altre, sino tu i jo.
9.
PINZELLADES D'INFANTESA (Artur Àlvarez) Emboirat pel pensament Baix el teulat de la història Intente avui recordar Moments perduts de la infància. Temps on l’eternitat t’envolta Amb un fil de fantasia. On es forgen els records Baix la llum clara del dia. Aquella casa a mig camí Entre la mar i la vila, Cercada pels tarongers Amb la flor de tarongina. On els meus ulls van obrir Les portes de la consciència. On vaig aprendre a gaudir Els paisatges de m aterra. Amb la màgia de l’enginy Vaig fabricar mil estreles. A l’ombra d’un taronger Vaig estimar primaveres. Ha corregut molta aigua Baix el teulat de la història. Ressonen avui els acords Al mirall de la memòria. Encara avui aquella casa Cercant l’alé del poeta, Entre la mar i la vila Angoixosament em mira. I amb un silenci de pedra Fent testimoni em reclama: Deixa’m dibuixar amb tu Els secrets de la mar blava.
10.
ALÇARÉ LA VEU (Artur Àlvarez) No vull caure en la temptació del conformisme, ni que les veus muiren llançades a l’abisme. Cada vegada hi ha més fum a les finestres i el nostre anhel esdevé esclau de l’egoisme. No claudiquem al mirall dels impossibles, damunt la cendra sempre restarà l’empenta, ells volen que siguem pols de fulla seca, però nosaltres tenim la paraula més valenta. Alçaré la veu, trepitjant els enderrocs del nostre espai El demà abans era lluny, avui es clou fràgil en un puny. No vull que el vers ressone buit al fons del pou ni escoltar falsos discursos dels fariseus cretins, mestres hi haja històries de fam a l’albir invocaré nimfes amables que alleugeren el camí. Caldrà desfer camins de dolor i patiment per trobar noves dreceres de justícia i llibertat aquest trastocat present que avui solquem sembla badat, desafiant i prou improcedent. Alçaré la veu, trepitjant els enderrocs del nostre espai El demà abans era lluny, avui es clou fràgil en un puny. No vull fer del vertigen l’abisme de la nit, ni sobreviure ofrenant el vedell d’or, vull harmoniós vaivé teixit a l’horitzó fer de l’estima el millor destí. Alçaré la veu, trepitjant els enderrocs del nostre espai El demà abans era lluny, avui es clou fràgil en un puny.

about

ARTUR ÀLVAREZ i BOIX
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957).

És cantautor, poeta i altres menesters creatius. Respecte l’activitat musical, allà pel 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. Grup amb el qual editaren el CD 20 anys després... i va continuar actuant fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
En la dècada dels '80 va compaginar la cançó popular amb la música de ball, en formacions com ara l'orquestra FILADÈLFIA, CICLADES o MAKUMBA.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor i edita el primer CD, Deixa’m dibuixar-te un espai (Edició privada)”.
Amb el segell discogràfic d’Audiovisuals de Sarrià, Castelló, triangulada plana (2007), musicant i interpretant el líric del poeta Albert Vernet i Mateu. També treballs íntegrament personals en música i lletres. Treballs com Paisatges (2010) i Hores Baixes (2011). Així com d'altres que han estat la base per a homenatjar il·lustres poetes castellonencs com Pols del meu camí-Bernat Artola 50 anys (2008) i A recer de la mar-Miquel Peris 25 anys (2012).
Al gener de 2014 edità el CD Entre versos i pinzells contemporanis dedicat a poetes i pintors contemporanis de les comarques castellonenques.​
A més, cal destacar l’estreta col·laboració amb el seu fill, el músic i productor musical, Carlos Álvarez. Compositor, arranjador i productor de la majoria dels CD's editats i director musical de la banda que habitualment l’acompanya.
Amb motiu d'una dècada en solitari com a cantautor, al 2014 va editar el llibre/CD 10 anys de versos i cançons.
Al 2015, A RITME DE BLUES. Un nou homenatge a Bernat Artola i Miquel Peris en clau de blues. Amb la col·laboració d’un nombrós grup d’amigues i amics músics locals.
El mateix any, participa, amb el tema Com una onada embravida, al doble CD Després vingué la música (Antología de poemes de Manel Alonso i Català).
A la primavera del 2017 presenta un doble CD, [TRIBUT], per homenatjar a la cançó d'autor.
El darrer treball discogàfic conté una desena de cançons amb poemes d'una selecció de poetes valencians actuals, 10 POETES CONTEMPORANIS del País Valencià (desembre 2018). Musicant poemes de Manel Alonso, Carme Arnau, Berna Blanch, Alba Fluixà, Gràcia Jiménez, Susanna Lliberós, Francesc Mompó, Àngel Moreno, Vicent Penya, Josep Porcar.


Com a poeta, Artur Àlvarez escriu des de molt jove versos associats a les seues composicions musicals. Ha publicat en la xarxa poemaris com Darrere les bambolines , Les paraules oblidades i Haikus. En paper, Poemes i microassajos de la Primera Llum del Dia (Autoeditat) i és coautor, amb poemes que complementen la narració El temps de Niculina de l’escriptora Isabel Marín, del llibre col·lectiu Ponts suspensius (Editorial ONADA).
Al 2017, guanya, amb el poemari Caragola, el premi MIQUEL PERIS de poesia en els XXV Premis de la Mar de Poesia, coincidint amb el centenari del naixement de l'esmentat poeta.
Al 2018, 100 TRIBUTS en DO MAJOR, recull de poemes dedicats a personalitats de la cançó d'autor. Un recorregut per la banda sonora de les nostres vides, juntament amb una sèrie de collages digitals, en blanc i negre, al·lusius als artistes.
A les acaballes del mateix any, edita el poemari Amor i fum.

També col·labora en publicacions locals amb articles de caire musical o filosòfic. Pertany a l’associació literària d’escriptors i escriptores de les comarques de nord del País Valencià, EL PONT, Cooperativa de Lletres.​ Habitualment escriu en el seu blog SINGLADURES on publica gran part de la producció literària.

A les acaballes de 2019, després de 40 anys de recórrer escenaris en diferents projectes i formacions, anuncia en un comunicat la seua retirada definitiva dels escenaris. En cap cas ho planteja com una retirada de la música. És més, tot coincideix amb l'inici d'un nou projecte, EL NÚVOL POÈTIC. Una proposta en la qual pretén musicar i interpretar la poesia de poetes contemporanis, però sobre fons, textures, ritmes, ... propis de la música electrònica. Un treball d'estudi que conclourà amb l'edició de 20 CD que les persones interessades podran escoltar o baixar-se de forma gratuïta des de la plataforma Bandcamp.

Pretén, a partir d'ara, compaginar l'activitat creativa multidisciplinar (música, poesia, pintura, disseny gràfic...) de la forma mes relaxada i lúdica possible.

credits

released November 8, 2019

Artur Àlvarez

(veu, guitarra acústica, programació d'estudi en ‘Veles i blues’, ‘Versos d’amor a Berlin’, ‘Imatge d’una nit’, ‘Mantra’, ‘Muntanyes del Maestrat’, ‘Idil·li’, ‘Alçaré la veu’)

MÚSICS COL·LABORADORS:

Carlos Álvarez
(Arranjaments, teclats, guitarres en ‘Paisatge en blau’, ‘La tardor als Ports’, ‘Pinzellades d’infantesa’)

Sara Garcia
(Flauta travessera en ‘La tardor als Ports’)

Lletres: Artur Àlvarez, menys ‘Idil·li’ de Carles Salvador

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Fa uns mesos vaig anunciar la meua retirada definitiva dels escenaris. En aquell moment us vaig informar que el volia fer amb un últim treball discogràfic que servira de comiat. Hui, a punt de finalitzar el 2019, tinc el plaer de presentar POLICROMIA D'UN ADÉU. Un CD en el qual nous temes i temes remasteritzats són el cos del seu contingut. Us ho presente gratuïtament. Preneu-lo com un obsequi que vol ser motiu d'agraïment a totes les persones que m'heu seguit, donat suport o simplement us ha agradat la meua manera de fer i interpretar.
No deixe la meua activitat creativa. Això és alguna cosa que és inherent a tots els creatius. Mai podrem deixar de crear. La vida no tindria sentit per a nosaltres. Però si que ha arribat el moment que la quantitat de nous creatius que, per sort, tenim en la nostra terra siguen els que marquen les noves tendències amb la seua activitat. Nosaltres, els veterans, o almenys jo, ens conformem amb poder continuar creant i compartint.
Aprofite aquestes lletres per a desitjar un 2020 ple de salut, art i llibertat democràtica.

Una forta abraçada per a totes i tots.

ARTUR ÀLVAREZ

Desembre 2019

license

all rights reserved

tags

about

Artur Àlvarez Valencian Community, Spain

Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more

contact / help

Contact Artur Àlvarez

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Artur Àlvarez, you may also like: