1. |
VELES I BLUES
03:46
|
|||
VELES I BLUES
(Artur Àlvarez)
Sota el cel blau,
llepant la flama vertical,
trencant l’esglai
d’aquest mon mig desfilat.
Veles i blues,
somnis volguts.
Mastegant fort
aquest poema estripat,
espantant pors,
imaginant nous horitzons.
Veles i blues,
somnis volguts.
És el moment
d’un nou aroma per al món.
Cal despullar,
el cos corcat del vedell d’or.
Veles i blues,
somnis volguts.
Germinarem
un pont de solidaritat.
Destil·larem,
les aigües brutes d’aquest mar.
Veles i blues,
somnis volguts.
El vent del sud remourà fum
i trencarà els cors de graç.
a la recerca d'un destí
eixe nou temps que ha d'arribar.
Veles i blues,
somnis volguts.
|
||||
2. |
||||
BLAU
(Artur Àlvarez)
Blau és el camí.
Blau, el meu destí.
Blau, el cel del meu desert.
Blau el somni, el plaer.
Blau és el fons del meu anhel.
Blau, el reflex d’un mirall.
Blau el paisatge, l’horitzó.
Blau, el retall del meu espai.
Blau , el passat dels meus laments.
Blau el present, blau el futur.
Blau, nou mil·lenni. Blau l’infinit.
Blau és la nit.
Blau és el vent.
Blau , les paraules que omplin de llum
el meu quadern.
Blau és el cau del subconscient.
Blau és la font d’inspiració.
Blau, l’oli del meu llenç.
També blaus són els pinzells.
Blau , el passat dels meus laments.
Blau el present, blau el futur.
Blau, nou mil·lenni. Blau l’infinit.
|
||||
3. |
VERSOS D'AMOR A BERLIN
04:00
|
|||
VERSOS D’AMOR A BERLÍN
(Artur Àlvarez)
Passejàvem el nostre amor per la Porta de Brandeburg
mentre el fred de la tardor ens saludava.
I un aroma a modernitat i a memòria
ocupava l’espai dels nostres ulls.
Vam anar a la recerca de caliu
al barri medieval de Sant Nicolau,
estrenyent els nostres cossos, sota el paraigües,
vessant enamorament per tot arreu.
I en aquell pub, a Nicolaiviertel,
entre cervesa i un cafè tallat,
vaig escriure l’esborrany d’aquest poema,
versos d’amor a Berlín, al teu costat.
Ens estimàvem amb plàcid somriure,
els nostres llavis es buscaven per moments,
mentre, al parc, Marx i Hegel ens miraven
i la pluja ens esguitava intensament.
I en aquell pub, a Nicolaiviertel,
entre cervesa i un cafè tallat,
vaig escriure l’esborrany d’aquest poema,
versos d’amor a Berlín, al teu costat.
En East Side Gallery vam recórrer el mur,
envoltats de tendresa i art urbà
i els teus ulls brillaven com a diamants,
assaborint, a glops, la felicitat.
I en aquell pub, a Nicolaiviertel,
entre cervesa i un cafè tallat,
vaig escriure l’esborrany d’aquest poema,
versos d’amor a Berlín, al teu costat.
|
||||
4. |
||||
LA TARDOR ALS PORTS
(Artur Àlvarez)
Per tot arreu ,ressonen els adéus.
Trista paraula a la porta del fred.
Darrere resta l´estiu agonitzant,
del somni s´alcen tots els deus dels vents.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
A la cadira, amb melangia i pensatiu,
veuràs la pluja ,darrere la finestra.
Recordaràs les nits de lluna plena
i dependràs a estimar la primavera.
La caducitat es tornarà fulla seca.
Pareix que el cel t´envolta fortament.
Els vius colors cauran en malaltia.
La nit s´allarga, s´allarga lentament.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
De colp el fred et tocarà a la porta.
La roda gira! pressentit començament,
que d´any darrere any, ens dona la Natura.
Lliçó apresa, segur, forçosament.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
|
||||
5. |
||||
IMATGE D'UNA NIT
(Artur Àlvarez)
Cavalcaré tota la nit pel territori
de la metròpoli disfressada de clamor,
agafant la condició, impertorbable,
de nostàlgic noctàmbul i somniador.
Navegaré pels indrets on la gent deixa
torturar la paraula amb el perfum
de l´aroma de la hipocresia.
!Crueltat de humanitat feta costum¡.
Deixaré torturar els meus sentits
amb musiques toves i distorsionats,
que no tenen res a veure amb el silenci
que reclama una perduda serenor.
Travessaré el límit del be i el mal
oblidant per uns moments la incomprensió
que tortura calamitosament l´existència.
!Insomni útil per a l´evasió¡.
I quan el primer raig de sol done l´alarma
del nou dia apuntant per l´horitzó,
cavalcaré, navegaré, deixaré córrer
la imatge d´una nit més al meu record.
|
||||
6. |
MANTRA
04:16
|
|||
7. |
||||
8. |
||||
IDIL·LI
(Carles Salvador)
Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...
Potser hi havia un rossinyol, també.
També, No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa, forana.
Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.
I no altre, sino tu i jo.
|
||||
9. |
PINZELLADES D'INFANTESA
03:28
|
|||
PINZELLADES D'INFANTESA
(Artur Àlvarez)
Emboirat pel pensament
Baix el teulat de la història
Intente avui recordar
Moments perduts de la infància.
Temps on l’eternitat t’envolta
Amb un fil de fantasia.
On es forgen els records
Baix la llum clara del dia.
Aquella casa a mig camí
Entre la mar i la vila,
Cercada pels tarongers
Amb la flor de tarongina.
On els meus ulls van obrir
Les portes de la consciència.
On vaig aprendre a gaudir
Els paisatges de m aterra.
Amb la màgia de l’enginy
Vaig fabricar mil estreles.
A l’ombra d’un taronger
Vaig estimar primaveres.
Ha corregut molta aigua
Baix el teulat de la història.
Ressonen avui els acords
Al mirall de la memòria.
Encara avui aquella casa
Cercant l’alé del poeta,
Entre la mar i la vila
Angoixosament em mira.
I amb un silenci de pedra
Fent testimoni em reclama:
Deixa’m dibuixar amb tu
Els secrets de la mar blava.
|
||||
10. |
ALÇARÉ LA VEU
04:21
|
|||
ALÇARÉ LA VEU
(Artur Àlvarez)
No vull caure en la temptació del conformisme,
ni que les veus muiren llançades a l’abisme.
Cada vegada hi ha més fum a les finestres
i el nostre anhel esdevé esclau de l’egoisme.
No claudiquem al mirall dels impossibles,
damunt la cendra sempre restarà l’empenta,
ells volen que siguem pols de fulla seca,
però nosaltres tenim la paraula més valenta.
Alçaré la veu,
trepitjant els enderrocs del nostre espai
El demà abans era lluny,
avui es clou fràgil en un puny.
No vull que el vers ressone buit al fons del pou
ni escoltar falsos discursos dels fariseus cretins,
mestres hi haja històries de fam a l’albir
invocaré nimfes amables que alleugeren el camí.
Caldrà desfer camins de dolor i patiment
per trobar noves dreceres de justícia i llibertat
aquest trastocat present que avui solquem
sembla badat, desafiant i prou improcedent.
Alçaré la veu,
trepitjant els enderrocs del nostre espai
El demà abans era lluny,
avui es clou fràgil en un puny.
No vull fer del vertigen l’abisme de la nit,
ni sobreviure ofrenant el vedell d’or,
vull harmoniós vaivé teixit a l’horitzó
fer de l’estima el millor destí.
Alçaré la veu,
trepitjant els enderrocs del nostre espai
El demà abans era lluny,
avui es clou fràgil en un puny.
|
Artur Àlvarez Valencian Community, Spain
Artur Álvarez i Boix (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1957). És cantautor, poeta i altres menesters
creatius.
Al 1978 va ser cofundador del grup de cançó popular ADESIARA. fins a la seua dissolució definitiva en 2010.
Al 2004, inicia formalment l’activitat com a cantautor. Com a poeta, escriu, des de molt jove.Habitualment escriu en el seu blog “SINGLADURES”
... more
Streaming and Download help
If you like Artur Àlvarez, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp